MIRADES PEDAGÒGIQUES – Les TAC, un repte per a les escoles
Mercè Vilalta, directora del CEIP Baixeras de Barcelona, ens explica l’experiència del Pla TAC a l’escola, tenint en compte els punts a favor i en contra.
Aquest centre té integrat el Pla TAC dins el Projecte d’autonomia. El que té més rellevància per la directora d’aquesta escola és la formació i motivació per part del professorat (van fer cursos d’aprenentatge de les noves tecnologies, i sobre tot, treballar amb els alumnes amb aquestes). Considero un punt clau aquesta predisposició per part dels docents, ja que són un element clau per a la integració de les tecnologies en les pràctiques educatives. El problema rau en els recursos econòmics; però no crec que sigui un problema solament d’aquesta escola, sinó de tots els centres. La falta d’interès per part del professorat no és una realitat en aquesta escola, sinó que el que marca el no desenvolupament d’aquest Pla es la manca de recursos econòmics, i per tant, també materials. Per dur a terme aquest projecte i aconseguir els objectius proposats en un principi caldria superar tots aquests entrebancs.
D’altra banda, el que he trobat a faltar en aquest reportatge, és l’explicació de qui porta el control del Pla TAC. Considero que hauria de parlar de qui són els encarregats dins la comunitat educativa de desenvolupar i impulsar el projecte. Està clar que tota la comunitat cal que hi estigui implicada, però s’ha de clarificar i concretar les tasques per poder aconseguir els objectius proposats.
Per últim, m’agradaria comentar la pregunta que li fan a la directora referent al treball col·laboratiu dins l’escola i entre centres. Pel que fa al treball col·laboratiu dins l’escola, considero que les noves tecnologies poden servir d’eina per arribar a la cohesió social dins la comunitat educativa, ja que serviran per fomentar un treball més col·laboratiu.
ELS PROGRAMES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA
Les noves tecnologies s’han d’integrar en un procés interdisciplinari d’ensenyament aprenentatge. Aquests recursos han de permetre a l’alumne buscar i integrar informació per tal d’anar generant progressivament nous coneixements, així com també, desenvolupar l’esperit crític d’aquest. Amb això aconseguit, veurem que l’alumne passa a ser una pesa molt més autònoma dins del procés d’aprenentatge, on el mestre només serà un suport o guia. D’altra banda, la utilització de les TIC també donen l’opció de desenvolupar un treball molt més cooperatiu. Cal fer veure que actualment les TIC no són una àrea a banda dins el currículum, sinó que és un recurs utilitzable en totes les àrees sempre i quan ens sigui possible.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42811
Míriam Gironés
ESCOLES EN XARXA -EL BLOC-
El vídeo referent a les escoles en xarxa el trobo d’allò més adequat per l’etapa primària, ja que és molt motivant pels alumnes en diversos sentits: en primer lloc, crec que elaborar un text i després poder-ho publicar en xarxa perquè els alumnes d’altres escoles catalanes ho puguin llegir, és molt interessant perquè qui crea aquests articles no queden desats a la carpeta sinó que són reconeguts i valorats per altres companys de la mateixa edat, també trobo molt motivant la idea que aquests treballs tractin temàtiques ben diferents i tot això és gràcies a que hi ha total llibertat perquè els alumnes puguin escriure sobre allò que els interessa, per tant, tracten temes de la realitat més propera. La creativitat d’aquest treball també és un aspecte molt motivant pels alumnes.
Mitjançant aquest projecte es pot dur a terme i treballar la competència digital de manera útil i no com moltes vegades ha passat, que els alumnes realitzen una activitat i no veuen la seva utilitat pràctica, també podem dir que és una eina on podem tractar totes les àrees, és a dir, és interdisciplinari.
Com a conclusió, trobo molt útil, eficaç i actiu pels alumnes que mitjançant el blog del centre puguin realitzar aquest tipus de projecte, ja que, no sols es treballa la comprensió, la lectura, la escriptura dels textos sinó que els alumnes aprenen a utilitzar de manera col·laborativa les noves TIC.
El més important per poder portar a terme de manera correcta i adequada les noves TIC a l’escola és que aquesta, tingui els recursos materials i personals necessaris per poder-ho desenvolupar, hi ha moltes escoles catalanes que compten amb aquests recursos però no significa que tenir un ordinador a l’aula ja estiguin treballant la competència digital sinó que això, és un treball més complex.
Utilitzar les TIC en l’educació és una tasca que facilita l’aprenentatge de l’alumne. Les TIC no han de ser un reflex de la metodologia tradicional típica dels llibres de text, sinó que s’ha d’usar de manera significativa, hi ha molts projectes de centre que treballen per aquest finalitat com poden ser: blogs, Webquest, pissarres digitals, creació de campus virtuals en els centres,etc; tots aquets recursos han de complir el que s’explicita al currículum, ja que d’aquesta manera aconseguirem que els alumnes siguin competents, crítics i autònoms en la vida real.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42814
Anna Moreno
“LES TAC A L'AULA” per la ponent Anna Pérez
Després de visualitzar el vídeo m’agradaria destacar algunes de les qüestions més significatives. Crec que la senyora Anna Pérez està molt encertada quan parla sobre les TAC; així doncs, es deixa enrere el concepte de TIC atorgant un especial èmfasi i una gran importància a les noves tecnologies enteses i reconegudes aquestes com una eina per aprendre i augmentar els coneixements que l’alumnat té. Diu que les TAC no s’han de fer servir de manera aleatòria, sense més ni més, sinó només quan resultin necessàries per tal d’aprofundir i treballar diferents temes des d’una perspectiva i a partir d’uns mitjans diferents. Ara bé, aquest fet resulta força efímer i poc concret; penso que si no s’estableixen unes rutines o uns protocols per fer servir les TAC, alguns mestres les poden deixar de banda ja que resulta més fàcil fer servir la metodologia tradicional i no capficar-se en innovar utilitzant-les. Molts mestres cauen, a més, en la temptació de fer servir les TIC com a complement superflu, ja que molts cops, per exemple, d’igual manera que abans es feien servir les transparències, ara es fa servir el Power Point. S’ha de tenir en compte, però, que quan parlem de treballar amb eines tecnològiques no ens referim a fer-les servir utilitzant la mateixa metodologia que es feia servir en l’ensenyança- aprenentatge tradicional, sinó que es requereix una tasca d’investigació i innovació. Per aconseguir aquest fi resulta necessària una gran motivació per part dels docents i una preparació específica, ja que tota nova manera de treballar requereix una formació inicial i constant. També parla sobre el treball a base de projectes telemàtics; aquestos poden resultar molt útils i enriquidors per als alumnes ja que proporcionen uns entorns, unes opinions i unes perspectives que un llibre de text o el discurs d’un sol mestre no pot fer arribar; el nen, a més, es situa en el centre adoptant un paper més important, esdevenint protagonista del seu propi aprenentatge.
Actualment, les noves tecnologies han esdevingut el punt de referència en el mon de l’educació. La utilització d’aquestes no sempre ha donat els fruits que s’esperava, així que cal veure com s’haurien d’implantar a l’aula tot relacionant-les amb el projecte curricular. En primer lloc, crec que seria necessària una formació adient per part dels docents; millorar doncs la seva capacitació i desenvolupar aptituds que es requereixen en la societat del coneixement. A més, s’haurien de dissenyar nous plans d’estudi adaptats a aquesta nova forma de treballar deixant de banda el calc que es fa de la metodologia tradicional i oferir una forma de treballar motivant i adaptada a les necessitats dels i de les alumnes. Les TAC han d’esdevenir una eina primordial per a l’ensenyança a les escoles, ja que ofereix recursos actualitzats, diversos i d’última hora. Els mestres han d’implicar-les en les tasques del dia a dia i veure aquestes com un recurs més, no com una eina que s’ha de fer servir degut a què el currículum ho estableix així. S’ha de tenir en compte que gràcies a aquestes els alumnes poden treballar de manera col·laborativa i cooperativa fomentant l’autoaprenentatge. Per tal d’aconseguir tots aquests propòsits són necessaris uns recursos nous i variats en totes les aules i a l’abast de tots els alumnes. Es facilitaria així la utilització i el maneig d’aquestes eines ja que molts cops, degut a la seva antiguitat i al seu mal funcionament, resulten un entrebanc per a l’aprenentatge més que una recurs útil.
Laura Moragrega
